Notícies

La pel·lícula ‘La mort de Guillem’ s'estrena al Festival de Cine de Málaga

La pel·lícula La mort de Guillem, dirigida per Carlos Marques-Marcet i produïda per Batabat (Som*), Lastor Media i SUICAfilms en coproducció amb À Punt i Televisió de Catalunya, s'estrena al Festival de Cine de Málaga. 

 

Guillem Agulló tenia 18 anys quan, la matinada de l’onze d’abril de 1993, va ser assassinat d’una ganivetada al cor per un grup d’extrema dreta. El jutge va qualificar el cas de baralla entre joves i va condemnar només un dels autors del crim, Pedro Cuevas, a catorze anys de presó, dels que finalment tan sols va complir-ne quatre. Destrossats, els seus pares, Guillem i Carme, han lluitat per a que no es manipuli l’assassinat i per a reivindicar la memòria del seu fill. La lluita ha esdevingut un camí ple d’obstacles, d’amenaces i d’una guerra mediàtica bruta que ha dificultat el procés de dol per la mort d’un fill que ha esdevingut, sense buscar-ho, el símbol d’una causa.  

 

Aquesta és la història que retrata la pel·lícula La mort de Guillem que s’estrena avui, 24 d’agost de 2020, dins la secció ‘Málaga Premiere’ del Festival de Cine de Málaga. El film està dirigit per Carlos Marques-Marcet (10.000 km, Tierra firme, Los días que vendrán ) i produït per Batabat (Som*), Lastor Media i SUICAfilms en coproducció amb À Punt i Televisió de Catalunya. El director ha rebut el premi Málaga Talent.  

 

La pel·lícula La mort de Guillem s’emmarca dins la campanya de mobilització social, política i de recuperació de la memòria #LaLluitaContinua  i que també inclou la publicació del llibre Guillem, de Núria Cadenas, al nostre segell editorial Amsterdam, del qual ja se n'han venut més de 6.000 exemplars. 


L’assassinat de Guillem Agulló és un esgarrifós exemple de la impunitat amb què actua el feixisme, sota la protecció de les forces policíaques i del sistema judicial, i amb la vergonyosa complicitat d’una premsa capaç de manipular la realitat fins a l’extrem de presentar la víctima com a botxí. Aquesta novel·la documental ens submergeix en una València amb urpes, “on les hòsties volen com si fossin part del decorat”, i denuncia l’intent de soterrar viva una família. 


Núria Cadenes, amb un estil depurat i contingut, s’ha immers en el sumari del cas, en els diaris de l’època, en els records de la família i amics del Guillem i fins i tot en el seu propi passat per mesurar la distància que hi ha entre la paraula injustícia i la paraula dignitat.

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si continueu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Acceptar Com configurar