Notícies

Unes 600 persones han omplert el CCCB durant el Fixing the Future organitzat per Atlas of the Future i Som*

Unes 600 persones han omplert el CCCB durant el Fixing the Future organitzat per Atlas of the Future i Som*.

 

 Després d’esgotar les entrades l’any passat, Fixing the Future ha tornat en una segona edició amb un cartell ambiciós que ha compartit amb els 600 participants les idees revolucionàries de 50 herois del futur. Tots ells amb una idea comú: què podem fer cadascú de nosaltres per salvar el planeta? Aquesta idea s’ha fet palesa també en l'organització de l’esdeveniment, on el plàstic no hi ha tingut cabuda i els assistents han rebut un bossa de roba amb el missatge: ‘We are fixing the future, and you?’ juntament amb una ampolla de vidre per reomplir a les diverses fonts d’aigua repartides pels passadissos del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. La filosofia col·laborativa també és una característica d’aquest projecte, que ha estat possible gràcies a l’esforç de més de 35 voluntaris.

 

 

Xefs que lideren el canvi: com produïm i com mengem

 

Aquest ha estat un dels temes estrella que ha obert les jornades amb les intervencions d’Àlex Atala, Jock Zonfrillo i Maria Solivelles, tres xefs de renom internacional que treballen per  recuperar les arrels gastronòmiques i tornar a connectar les persones amb el seu lloc d’origen. Així mateix ho ha exemplificat el xef brasiler Alex Atala, que  investiga a l’Amazones els ingredients indígenes brasilers per preservar-los: “Quantes persones són capaces de reconèixer un taronger quan no té taronges? Hi ha una desconnexió entre els éssers humans i la natura”.

 

L’activista de l'agricultura ecològica Jyoti Fernandes ha assegurat que  un sistema agrícola i ramader basat en els petits productors i respectuós amb la diversitat és possible i s’ha adreçat al multitudinari públic amb el clam: "Us animo a fer-vos pagesos!”. Prudence Ayebare, Pau Moragas, Kimberley Bell també han compartit les seves reflexions sobre com produïm el que mengem.

 

“Ja no som el que mengem, sinó que som com cuinem”, ha sentenciat Sacha Correa. La periodista veneçolana i influencer del sector de la gastronomia ha instat a l’audiència a trobar temps per cuinar. “A la indústria li surt rentable que oblidem com donar-nos de menjar a nosaltres mateixos”. Juntament amb Sacha Correa han participat Bee Wilson,  Toni Massanés i Maria Solivellas, cuinera mallorquina que ha recuperat diverses espècies de tomàquet a l’illa i practica la filosofia de Km 0 al seu restaurant Ca na Toneta. “Com a cuinera i hedonista, practico l’activisme des del plaer”.

 

 

Emergència climàtica: ciutats, residus, oceans, i activisme

 

Una altra de les reflexions ha estat que les ciutats del futur no només han de consumir, sinó que han de produir els seus propis recursos. “S'ha d'assemblar a un bosc, on la moneda de canvi és l’energia, no l’euro”, ha dit Vicente Guallart, creador de prototips per a les ciutats del futur. Altres experts en la matèria com Carolyn Steel, Geoff Mulgan, Natalia Fishmani Jochen Scheerer també han recalcat la importància de reduir les emissions de CO2 i habilitar més zones verdes a les ciutats.

 

Coincidint amb la setmana del ‘residu zero’, una de les experiències més esperades ha estat la del camerunès Ismaël Essome. Al seu país arriben 10.000 tones de plàstic que perjudiquen la pesca i només un 10% es recicla. Per tal d’ajudar als pescadors que no tenen diners per comprar noves barques, Ismaël Essome ha inventat un model d’eco-barques amb ampolles de plàstic reciclades, una iniciativa que l’ha donat a conèixer arreu del món i l’ha convertit en un exemple a seguir.

 

Una altra innovadora que no s’ha quedat curta en la lluita contra el plàstic és Lise Honsinger, que fabrica botelles d’aigua comestibles i biodegradables elaborades a partir d’extracte d’alga, per intentar, d’aquesta manera, reduir els residus. El mateix objectiu que té el projecte l’empresa de telèfons intel·ligents FairPhone, liderat per Miquel Ballester, que utilitza materials reciclats en una cadena de producció ètica i justa.

 

El padrí del moviment ecologista modern, John Elkington, la fundadora de l’empresa energètica Holaluz, Carlota Pi, i la membre del consell europeu de l’empresa,  Cristina Kenz han posat en valor la responsabilitat de les empreses alhora de crear un nou model econòmic per a un món més sostenible.

 

La Directora d’Estratègia de Sostenibilitat i Comunicació d’Aigües de Barcelona, Maria Salamero, ha explicat diferents formes de concienciar a la societat per tal de reduir el consum d’aigua.

 

Amb només 16 anys les portaveus de Fridays For Future Barcelona han estat les més joves a pujar a l’escenari, però no per això han parlat menys clar: “Estem tipes de paraules buides, no podem tenir esperança perquè el nostre futur serà un caos, una distopia”. Tant aquest moviment com Extinction Rebellion han reclamat una resposta urgent per part dels polítics i una autèntica rebel·lió ciutadana per fer front a l’emergència climàtica. Una emergència que no afecta igual als homes que a les dones, tal com ha posat de manifest l’activista per la igualtat de gènere, Sandra Sotelo Reyes.

 

Les noves tecnologies que també ens ajuden a fer front als reptes climàtics també ens han permès connectar, Winnie Byanyima, la directora executiva d’Oxfam Internacional, que des d’Uganda ha remarcat que “el Fixing the Future és solidaritat, repte polític, justícia, una economia més humana i dignitat per salvar el planeta”.